dilluns, 16 de setembre del 2013

Fora de servei

Fins a nou avis aquest bloc queda suspés d'activitat. He de trobar motius per continuar endavant.

Ens veiem més endavant!!!

dissabte, 3 d’agost del 2013

Parada per lesió


Osteopatia de pubis o pubalgia és la lesió diagnosticada i que en mantindrà un temps aturat i recuperant-me de tot plegat. Fa molts mesos que vaig patint molèsties als adductors i que arran del partit de futbol sala que vaig jugar amb els meus companys de club a finals de maig, s'han vist agreujades. He tingut dolor constant molts mesos, he anat reduint els entrenaments i competicions a mida que anaven en augment les molèsties i al final després de l'Olla de Núria no he aguantat més i m'he decidit a mirar-ho bé. 
El fisioterapeuta ho ha vist claríssim. L'ecografia dels músculs i tendons era reveladora i els símptomes descrits no donàvem marge als dubtes.
He iniciat un tractament amb una tècnica nova per al tractament de lesions anomenada EPI, que redueix els terminis de recuperació i que espero sigui efectiva. No vull posar-me terminis, estaré el que calgui per recuperar-me,  però avui sóc més optimista que quan vaig anar de visita al físio.
Evidentment no podré córrer la Marató d'Hèlsinki i he esborrat altres competicions que en rondàvem pel cap per un futur molt proper.
Anem pas a pas i ara només vull pensar a recuperar-me bé i poder començar de nou amb les ganes de sempre. Serà molt dur però s'ha de fer.


---------------------------------------------------------------------------------------------------------

Parada por lesión

Osteopatia de pubis o pubalgia es la lesión diagnosticada y que mantendrá un tiempo parado y recuperándome de todo. Hace muchos meses que voy sufriendo molestias a los adductores y que a raíz del partido de fútbol sala que jugué con mis compañeros de club a finales de mayo, se han visto agravadas. He tenido dolor constante muchos meses, he ido reduciendo los entrenamientos y competiciones a medida que iban en aumento las molestias y al final después de la Olla de Núria no he aguantado más y me he decidido a mirarlo bien. 
El fisioterapeuta lo ha visto clarísimo. La ecografía de los músculos y tendones era reveladora y los síntomas descritos no daban margen a las dudas.
He iniciado un tratamiento con una técnica nueva para el tratamiento de lesiones llamada EPI, que reduce los plazos de recuperación y que espero sea efectiva. No quiero ponerme plazos, estaré el que haga falta para recuperarme, pero hoy soy más optimista que cuando fui de visita al físio.
Evidentemente no podré correr el Maratón de Helsinki y he borrado otras competiciones que rondaban por mi cabeza para un futuro cercano.
Iré paso a paso y ahora sólo quiero pensar en recuperarme bien y poder empezar de nuevo con las ganas de siempre. Será difícil pero se tiene que hacer.


dilluns, 22 de juliol del 2013

Olla de Núria 2013

Ahir vaig fer una de les curses de muntanya que sempre he volgut fer i que aquest anys he fet realitat, l'Olla de Núria.  Un total de 21.5 km i 1.940 m de desnivell positiu, en el que es fan un total de tretze cims tots per sobre de 2.600 m d'altura i entre els que destaquen el Puigmal, Segre, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus o Font Negre sortint i arribant del Santuari de Núria a 1.960 m.
Puc dir que ha estat una de les curses més dures de la meva vida, m'he trobat molt malament i he patit com mai per poder acabar just per davant de la gent que tancava la cursa en 5h 04 minuts. El tancament de la cursa era a les 5 h.
Tot i això estic satisfet per haver acabat el que considero una de les curses més boniques que es poden fer. El recorregut és espectacular i d'una bellesa extraordinaria i l'ambient durant la cursa sorpren per la quantitat de gent que puja a veure passar els corredors i el muntatge de sortida i arribada.  



No sé si l'any que ve tornaré a fer-la però si la faig espero poder preparar-me molt millor de lo que ho he fet aquest any. Queda per mi les sensacions que he viscut durant el recorregut i que no explico per no espantar a ningú, però he sentit arribar al meu límit físic.
Ara vull preparar durant unes setmanes la propera cursa el Marató de Helsinki en la que tindré un desnivell 0.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

OLLA DE NÚRIA


Ayer hice una de las cursas de montaña que siempre he querido hacer y que este año he hecho realidad, la Olla de Núria. Un total de 21.5 km y 1.940 m de desnivel positivo, en el que se hacen un total de trece cumbres todas por encima de 2.600 m de altura y entre los que destacan el Puigmal, Segre, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus o Font Negre con salida  y llegada al Santuario de Núria a 1.960 m.
Puedo decir que ha sido una de las cursas más duras de mi vida, me he encontrado muy mal y he sufrido como nunca para poder acabar justo por delante de la gente que cerraba la carrera en 5h 04 minutos. El cierre estaba en las 5 h.
Aún así estoy satisfecho por haber acabado el que considero una de las carreras de montaña más bonitas que se pueden hacer. El recorrido es espectacular y de una belleza extraordinaria y el ambiente durante la carrera sorprende por la cantidad de gente que sube a ver pasar los corredores y el montaje de salida y llegada. 


No sé si el año que viene volveré a hacerla pero si la hago espero poder prepararme mucho mejor de lo que lo he hecho este año. Queda para mí las sensaciones que he vivido durante el recorrido y que no explico para no asustar a nadie, he sentido llegar a mi límite físico.
Ahora quiero preparar durante unas semanas el Maratón de Helsinki en la que tendré un desnivel 0.

diumenge, 14 de juliol del 2013

L'estiu incert

Està sent un estiu atípic, tot i que encara queda molt. Quan a finals de maig vaig jugar un partit de fulbito amb els amics, no podia imaginar-me que en donaria tants problemes la meva recuperació. He anat arrossegant problemes físics des d'aleshores i això a condicionat els meus entrenaments i sortides.
Finalment en vaig quedar sense cotxe en la sortida de l'Aneto. El nivell de l'aigua del Pla de Estan va créixer el suficient pel desglaç, per atrapar els cotxes allà i després la gran pluja caiguda van fer que quedes sota l'aigua del llac i per tant INSERVIBLE.
El període de tres setmanes de vacances familiars ha estat dedicat a voltar com fent sempre a ritme dels nens i tampoc he pogut fer gaire cosa que menjar molt i agafar uns quilos.
Sort que encara queda molt d'estiu...
Diumenge vaig a fer l'Olla de Núria i tot i que no estic en un bon moment sortiré a gaudir de la muntanya com m'agrada fer. Se'n farà molt llarg però no he de batre cap marca.
Després si estic en condicions, espero poder preparar mínimament la Marató de Hèlsinki del 17 d'agost.
Porto tres dels quatre dies que els fisios en van recomanar fer per recuperar-me de les sobrecàrregues d'aductors. Sembla que va bé però ja es veurà.


--------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Verano incierto



Está siendo un verano atípico, a pesar de que todavía queda mucho. Cuando a finales de mayo jugué un partido de fulbito con los amigos, no podía imaginarme que me daría tantos problemas mi recuperación. He ido arrastrando esos problemas físicos desde entonces y estoy condicionado en mis entrenamientos y salidas.
Finalmente me quedé sin coche en la salida del Aneto. El nivel del agua del Plan de Están creció lo suficiente por el deshielo como para atrapar los coches que allá estaban y después de la gran tormenta el coche quedó bajo el agua del lago y por lo tanto INSERVIBLE.
El periodo de tres semanas de vacaciones familiares ha sido, como hacemos siempre, un sin parar a ritmo de los niños y tampoco he podido hacer mucha cosa mas que comer y engordarme unos kilos.
Suerte que todavía queda mucho verano...
El domingo voy a participar en la Olla de Núria y a pesar de que no estoy en un buen momento, saldré a disfrutar de la montaña como me gusta hacer. Se hará muy largo pero no tengo que batir ninguna marca.
Después si estoy en condiciones espero poder preparar mínimamente el Maratón de Helsinki del 17 de agosto.
Llevo ya  tres de los cuatro días que los fisios me recomendaron hacer de descanso para recuperarme de las sobrecargas de aductores. Parece que va bien pero ya se verá.

diumenge, 16 de juny del 2013

Aneto 3404

Aquesta setmana he anat amb una colla d'amics del club a fer el cim de l'Aneto de 3.404 m. No ha pogut ser, hem tingut unes condicions meteorològiques adverses i a 2.950 m al Portillón hem hagut de recular, just abans del glacial. Hi havia molta boira, plovia a estones i hi havia molta neu.  Altres grups van fer el mateix i semblava el més sensat. Estem decebuts però creiem que van fer bé de no anar endavant i arriscar massa.
La gran majoria de nosaltres eren inexperts i no calia vestir-nos d'herois. Un altre dia serà.



 El descens fins al refugi de la Renclusa, punt de partida de l'ascensió, va ser sense incidències sota la boira i sense trepitjar cap pedra. Un cop al refugi van fer un cafè i vam iniciar el camí fins al pàrquing. Allà van tenir una sorpresa, amb la pluja i el desglaç el nivell del llac que hi ha al costat, havia crescut considerablement i la carretera per la que havien de tornar havia desaparegut sota l'aigua. Els cotxes atrapats i sense sortida possible. I ara què?



Després de una estona de relax per la zona van decidir baixar a Benasque a on teníem reservat un hotel i mirar de tornar l'endemà a veure si havia baixat ja el nivell. Vam baixar a peu, uns 15 km.
Al dia següent ens informen que no només estava igual, que fins i tot a crescut el nivell i que pot anar per dies. Aixi que van llogar un taxi que ens portes als cotxes per agafar tot el material que teníem i marxar cap a casa a esperar.
Ara no sé quan podré recuperar-lo, però en fi, no fem el cim i en quedo sense cotxe, no es pot dir que hagi anat bé. Això si,  ens ho hem passat molt bé tots plegats.


----------------------------------------------------------------------------------------------------------


Aneto 3.404 


Esta semana he ido con un grupo de amigos del club a hacer la cumbre del Aneto de 3.404 m. No ha podido ser, hemos tenido unas condiciones meteorológicas adversas y a 2.950 m al Portillón hemos tenido que recular, justo antes del glacial. había mucha niebla, llovía a ratos y había mucha nieve. Otros grupos hicieron el mismo y parecía lo más sensato. Estamos decepcionados pero creemos que hicieron bien de no seguir y arriesgar demasiado.
La gran mayoría de nosotros eramos inexpertos y no teniamos que vestirnos de héroes. Otro día será.



El descenso hasta el refugio de la Renclusa, punto de partida de la ascensión, fue sin incidencias bajo la niebla y sin pisar ninguna piedra. Una vez en el refugio tomamos un café e iniciamos el camino hasta el parking de los coches. Allá tuvimos una sorpresa; con la lluvia y el deshielo el nivel del lago que hay al lado había crecido considerablemente y la carretera por la que teniamos que volver había desaparecido bajo el agua. Los coches atrapados y sin salida posible. Y ahora qué?


 Después de un rato de relax por la zona decidimos bajar a Benasque donde teníamos reservado un hotel y mirar de volver el día siguiente a ver si había bajado ya el nivel. Bajamos a pie  unos 15 km.
Al día siguiente nos informan que no sólo estaba igual, que incluso el nivel a crecido  y que puede ser cuestión de días. Así que alquilamos un taxi que nos llevara a los coches para coger todo el material que teníamos y marcharnos a casa a esperar.
Ahora no sé cuando podré recuperarlo, pero en fin, no hacemos la cumbre y quedo sin coche, no se puede decir que haya ido bien. Eso si,  nos lo hemos pasado muy bien todos juntos.

dilluns, 10 de juny del 2013

Cursa de Bonavista i Excursió a Xenacs

Vista d'Olot des de Xenacs
El dissabte vaig córrer la Cursa Popular de les Festes del Barri de Bonavista d'Olot. Com cada any es fa dissabte al matí i d'aquesta manera després et queda encara tot el cap de setmana per endavant. La cursa va anar molt bé tot i fer un minut més que l'any anterior. Aquest any faig molta més muntanya i estic un pel més lent, però les sensacions van ser molt bones. El recorregut és ràpid, de 6.700 m per camins i corriols de la Fageda d'en Jordà i és molt bonic i agradable.
Aquesta setmana vaig amb un grup d'amics a fer l'Aneto de 3.404 m,  i no sé que ens trobarem. Hi ha molta neu acumulada i mai he fet una sortida amb neu, serà la meva primera experiència. Si tot va bé espero poder fer el cim el divendres que ve.
Després ja agafo les vacances i espero poder entrenar més seriosament per fer l'Olla de Núria el 21 de juliol.
De moment vaig fent sortides com la d'aquest matí en la que he pujat a Xenacs i Puig Rodó. He pogut gaudir d'un dia espectacular amb unes vistes immillorables.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cursa de Bonavista i Excursió a Xenacs


Vista de Olot desde Xenacs

El sábado corrí la Cursa Popular de las Fiestas del Barrio de Bonavista de Olot. Como cada año se hace en sábado por la mañana y de este modo, después te queda todavía todo el fin de semana por delante. La carrera fue muy bien a pesar de hacer un minuto más de tiempo que el año anterior. Este año hago mucha más montaña y estoy algo más lento, pero las sensaciones fueron muy buenas. El recorrido es rápido, de 6.700 m por caminos y senderos de la Fageda d'en Jordà y es muy bonito y agradable.
Esta semana voy con un grupo de amigos a hacer el Aneto de 3.404 m, y no sé que nos encontraremos. Hay mucha nieve acumulada y nunca he hecho una salida con nieve, será mi primera experiencia. Si todo va bien espero poder hacer la cumbre el próximo viernes.
Después ya comenzaré las vacaciones y espero poder entrenar más seriamente para hacer la Olla de Núria el 21 de julio.
De momento voy haciendo salidas como la de esta mañana en la que he subido a Xenacs y Puig Rodó. He podido disfrutar de un día espectacular con unas vistas inmejorables.



diumenge, 19 de maig del 2013

2a Envolcanada Nocturna d'Olot


Sortida Cursa de la Fageda

Ahir vaig participar en la 2a Envolcanada Nocturna d'Olot. La prova organitzada pels meus amics de Diversports Gestió Esportiva tenia un recorregut semi-urbà de 10 quilòmetres i en la que s'havia de pujar al Volcà Montsacopa i dues vegades al Volcà Montolivet. La sortida a les 22h des del centre de la ciutat va ser molt festiva i va comptar amb uns 200 corredors arribats de molts indrets de Catalunya.
La cursa va ser molt ràpida i tot i tenir un perfil molt sinuós es podia mantenir un ritme alt de cursa. El meu temps final va ser de 53:31 a un ritme de 5:21 per quilòmetre. Al final vaig quedar molt satisfet per tot plegat. Vaig gaudir d'una bonica prova a la meva ciutat i en vaig trobar molt bé i fort.
Ara toca entrenar per anar preparant l'Olla de Núria a la que espero poder entrar. Aquest dilluns a les 24h comença el període d'inscripcions i espero no quedar-me fora com m'ha passat en altres edicions que ho he intentat.
Tinc dos mesos per preparar-me a consciència i gaudir d'una prova a la que li tinc moltíssimes ganes


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

2a Envolcanada Nocturna de Olot

 

Salida Carrera de la Fageda


Ayer participé en la 2a Envolcanada Nocturna de Olot. La prueba organizada por mis amigos de Diversports Gestió Esportiva tenía un recorrido semiurbano de 10 kilómetros y en la que se tenía que subir al Volcán Montsacopa y dos veces al Volcán Montolivet. La salida a las 22h desde el centro de la ciudad fue muy festiva y contó con unos 200 corredores llegados de muchos lugares de Cataluña.
 La cursa fue muy rápida y a pesar de tener un perfil muy sinuoso se podía mantener un ritmo alto de carrera. Mi tiempo final fue de 53:31 a un ritmo de 5:21 por kilómetro. Al final quedé muy satisfecho por todo ello. Disfruté de una bonita prueba a mi ciudad y me sentí bien y fuerte.
Ahora toca entrenar para ir preparando la Olla de Núria a la que espero poder entrar. Este lunes a las 24h empieza el periodo de inscripciones y espero no quedarme fuera como me ha pasado en otras ediciones que lo he intentado.
Tengo dos meses para prepararme a conciencia y disfrutar de una prueba a la que le tengo muchísimas ganas.

dilluns, 13 de maig del 2013

4a Cursa Pel Cor de la Fageda

Aquest cap de setmana he participat en una de les meves curses preferides, la 4a Cursa Pel Cor de la Fageda. Els meus amics del Restaurant la Fageda l'organitzen des de fa quatre anys amb un més que creixent èxit. En total es van aplegar a l'esplanada de sota el Càmping la Fageda a prop de 1.000 persones.
El programa constava de una cursa de Trail Running de 24 km amb uns 900 metres de desnivell positiu i una cursa més popular amb uns 13 km que també es podia fer caminant. A part hi va haver diferents curses de promoció amb més de 200 nens inscrits. Tot un èxit!!!
Jo vaig optar, com 175 persones més,  per fer la cursa llarga de 24 km. He quedat cansat, però amb la mateixa proporció de content per com he resistit l'esforç.

Arribada a meta

He arribat molt sencer i he sigut capaç de córrer bastant ràpid els darrers 5 km avançant a molts corredors de la cursa llarga però també de la cursa curta que van sortir una hora després que jo. Això m'ha animat molt. Al final he fet un temps de 2h 36 minuts i he quedat en la posició 106 de la general.
Cada dia en trobo millor i amb més força, de moment no tinc problemes físics i la moral pels núvols. 
També aquest cap de setmana hem celebrat amb els companys del club la nostra Diada. Després de la cursa vam anar a la Casa de Colònies la Canova per celebrar aquesta festa del club i en la que tothom va poder gaudir de la resta del cap de setmana entre amics i familiars.
El proper dissabte faré l'Envolcanada Nocturna d'Olot, uns 10 km de nit amb frontal en la que tindrem de pujar al Volcà Montsacopa i el Montolivet dos cops. 
Dintre d'uns dies m'he de inscriure a la Cursa de l'Olla de Núria i aquest si que serà un objectiu seriós pel que ja fa temps m'estic preparant. Abans he d'aconseguir fer la inscripció.


----------------------------------------------------------------------------------------------------------


4a Cursa pel Cor de la Fageda


Este fin de semana he participado en una de mis carreras preferidas, la 4a Cursa Pel Cor de la  Fageda. Mis amigos del Restaurante la Fageda la organizan desde hace cuatro años con un más que creciente éxito. En total se reunieron en la explanada de bajo el Camping la Fageda cerca de 1.000 personas.
El programa constaba de una cursa de Trail Running de 24 km con unos 900 metros de desnivel positivo y una carrera más popular de unos 13 km que también se podía hacer andando. Aparte hubo diferentes carreras de promoción con más de 200 niños inscritos. ¡¡¡Todo un éxito!!!
Yo opté, como 175 personas más, por hacer la carrera larga de 24 km. He quedado cansado, pero con la misma proporción de contento por cómo he resistido el esfuerzo.

Llegada a meta


He llegado muy entero y he sido capaz de correr bastante rápido los últimos 5 km avanzando a muchos corredores de la carrera larga pero también de la corta que salieron una hora después que yo. Esto me ha animado mucho. Al final he hecho un tiempo de 2h 36 minutos y he quedado en la posición 106 de la general.
Cada día me encuentro mejor, de momento no tengo problemas físicos y si la moral por las nubes. 
También este fin de semana hemos celebrado con los compañeros del club nuestra fiesta anual. Después de la carrera fuimos a la Casa de Colonias la Canova para celebrar esta fiesta del club y en la que todo el mundo pudo disfrutar del resto del fin de semana entre amigos y familiares.
El próximo sábado haré la Envolcanada Nocturna de Olot, unos 10 km por la noche con frontal en la que tendremos de subir al Volcán Montsacopa y el Montolivet dos veces. 
Dentro de unos días me tengo que inscribir a la Cursa de la Olla de Núria y este si que será un objetivo serio para el que desde hace tiempo me estoy preparando. Antes tengo que conseguir hacer la inscripción.

dilluns, 6 de maig del 2013

Lletissonada 2013

El diumenge vaig participar en la reconeguda Marxa de la Lletissonada que com cada any organitza la GECA a la Vall d'en Bas. Aquesta és juntament amb l'Embardissada del CE Olot les més carismàtiques i prestigioses marxes que es celebren a la Garrotxa.  En concret es van aplegar més de 1.300 marxadors amb un recorregut de 22 km i bastant dur pel desnivell però d'una gran bellesa paisatgística.


Puig de Miralles 1.434 m

Vaig quedar amb el meu amic Albert per anar junts i així fer un entrenament de qualitat. Vam sortir caminant per anar escalfant i la veritat és que quasi tota la pujada vam caminar pel desnivell tant important. Un cop arribats al Puig de Miralles de 1.434 m, vam córrer tota la baixada fins arribar de nou a Sant Esteve d'en Bas en unes 3h 30 aproximadament.
El dia va acompanyar amb un bon sol i una bona temperatura ambient.
El dissabte que ve faré la Cursa Pel Cor de la Fageda, una prova de 24km amb un desnivell molt important i que espero resistir adequadament. Realment sento que estic mínimament preparat per fer una bona cursa dins les meves condicions. He entrenat bé i en trobo molt fort.


--------------------------------------------------------------------------------------------------------

Lletisonada 2013

 

El domingo participé en la reconocida Marcha de la Lletissonada que como cada año organiza la GECA en la Vall d'en Bas. Esta es junto con la Embardissada del CE Olot las más carismáticas y prestigiosas marchas que se celebran en la Garrotxa. En concreto se reunieron más de 1.300 marchadores con un recorrido de 22 km, bastante duro por el desnivel pero de una gran belleza paisajística.


Puig de Miralles 1.434 m

 Quedé con mi amigo Albert para ir juntos y así hacer un entrenamiento de calidad. Salimos andando para ir calentando y bien es verdad que casi toda la subida andamos por el desnivel tan importante. Una vez llegamos al Puig de Miralles de 1.434 m, corrimos toda la bajada hasta llegar de nuevo en Sant Esteve d'en Bas en unas 3h 30 aproximadamente.

El día acompañó con un buen sol y una buena temperatura ambiente.

El próximo sábado haré la Cursa Pel Cor de la Fageda, una prueba de 24km con un desnivel muy importante y que espero resistir adecuadamente. Realmente siento que estoy mínimamente preparado para hacer una buena carrera dentro de mis condiciones. He entrenado bien y me encuentro muy fuerte.

dijous, 2 de maig del 2013

Cursa de la Moixina

Aquest dimecres dia 1 de maig i coincidint amb les Fires de Maig a Olot s'ha fet la 1a edició de la Cursa de la Moixina. Una prova de 10km amb un desnivell de aproximadament 260 m i que transcorre pel Triai,  la Fageda d'en Jordà i la Moixina.  Molt bonica i agradable.

Cursa de la Moixina
Unes 260 persones l'hem feta i hem pogut gaudir d'un dia primaveral i solejat després de molts dies de pluges.
La meva cursa ha estat bona, he fet un temps de 50:51 a un ritme proper als 5 min. per km, que tenim en compte el desnivell ho puc considerar com ràpid. A més m'he trobat molt bé de força i amb molta empenta i ganes. Estic molt motivat per afrontar nous reptes.
La setmana que ve hi participaré a la Cursa Pel Cor de la Fageda. 24 km i més de 1200 metres de desnivell positiu. A més gaudirem de la festa del club tot el cap de setmana i de ben segur que serà un cap de setmana molt complet.
Ja penso en altres reptes per més endavant que he de preparar  a consciència, però això ja ho aniré explicant.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

 

Cursa de la Moixina


Este miércoles día 1 de mayo y coincidiendo con las Ferias de Mayo en Olot se ha hecho la 1a edición de la Cursa de la Moixina. Una prueba de 10km con un desnivel de aproximadamente 260 m y que transcurre por el Triai, la Fageda de en Jordà y la Moixina. Muy bonita y agradable.

Cursa de la Moixina

Unas 260 personas la hemos hecho y hemos podido disfrutar de un día primaveral y soleado después de muchos días de lluvias.
Mi carrera ha sido buena, he hecho un tiempo de 50:51 a un ritmo cercano a los 5 min. por km, teniendo en cuenta el desnivel lo puedo considerar como rápido. Además me he encontrado muy bien, fuerte y con muchas ganas. Estoy muy motivado para afrontar nuevos retos.
La semana que viene participaré a la Cursa Pel el Cor de la Fageda. 24 km y más de 1200 metros de desnivel positivo. Además disfrutaremos de la fiesta del club todo el fin de semana y seguro que será muy completo.
Ya pienso en otros retos que tengo que preparar a conciencia, pero esto ya lo iré explicando.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Intermón Oxfan Trailwalker 2013


Aquest cap de setmana he participat a la prova solidària Intermón Oxfan Trailwalker. Aquesta prova consisteix en fer la distància entre Olot i Sant Feliu de Guixols a peu en equips de quatre persones i dos més que fan d'assistència. En total són 100 quilòmetres que s'han de cobrir en  menys de 32 hores. Per poder participar cada equip han d'haver recaptar un mínim de 1.500 € en donatius que es destinen a projectes en països amb problemes humanitaris. Aquest any els diners aniran als països de zona del Sahel.
En total entre tots els equips i patrocinadors, s'han recaptat més de 620.000 € per a Intermón Oxfan.



 Pel que fa a la prova, nosaltres tenien dos equips: Terra de Volcans format per l'Albert, Agustí, Said, Susanna, Anna i jo mateix i el Terra de Volcans Mixte format per la Lourdes, Araceli, Ana, Bernat, Manel i Raul. La sortida va ser a les 10h del dissabte i tots dos equips hem anat junts tot el recorregut, primer corrent fins a Sant Feliu de Pallerols i després caminant. Ens ho hem passat genial i hem gaudit de l'ambient tant bonic i sa que es respirava. L'objectiu de dissabte era arribar a Cassà de la Selva (71 quilòmetres) i parar a sopar i descansar unes hores, aquest objectiu el vam assolir a les 23:30. En general tots bé excepte la Lourdes que va començar a tenir molèsties al maluc, però va arribar i es va refer amb el descans.

 

Diumenge a les 5h en peu per fer la resta del recorregut uns 29 quilòmetres. El descans va fer el seu efecte i de seguida van agafar un bon ritme de caminar. A partir de Llagostera la Lourdes va tornar a tenir problemes però entre tots la vam ajudar a continuar. 

 



Al final vam entrar a Sant Feliu de Guixols a les 11:30 del matí amb poc més de 25 hores des de que van sortir d'Olot.
 


Moments molt emotius i de sensacions molt contraposades. Molt de dolor però una alegria immensa.
Molt orgullosos d'haver consumat un repte esportiu i també solidari. 
Gràcies a tothom que ens ha recolzat i animat. A tots els que han contribuït amb els seus donatius. Als col.laboradors que ens han ajudat amb el material i provisions. També a la resta de equips per haver format part d'un acte de solidaritat com aquest.

Fins l'any que ve!!!



Intermón Oxfan Trailwalker 2013


Este fin de semana he participado a la prueba solidaria Intermón Oxfan Trailwalker. Esta prueba consiste al hacer la distancia entre Olot y Sant Feliu de Guixols a pie en equipos de cuatro personas y dos más que hacen de asistencia. En total son 100 kilómetros que se tienen que cubrir en menos de 32 horas. Para poder participar cada equipo tienen que haber recaudado un mínimo de 1.500 € en donativos que se destinan a proyectos en países con problemas humanitarios. Este año el dinero irá a los países de zona del Sahel.
En total entre todos los equipos y patrocinadores, se han recaudado más de 620.000 € para Intermón Oxfan.





 En cuanto a la prueba, nosotros teniamos dos equipos: Terra de Volcans formado por Albert, Agustí, Said, Susanna, Anna y yo mismo y el Terra de Volcans Mixte formato por Lourdes, Araceli, Ana, Bernat, Manel y Raul. La salida fue a las 10h del sábado y los dos equipos fuimos juntos todo el recorrido, primero corriendo hasta Sant Feliu de Pallerols y después andando. Nos lo hemos pasado genial y hemos disfrutado del ambiente tanto bonito y sano que se respiraba. El objetivo del sábado era llegar a Cassà de la Selva (71 kilómetros) y parar a cenar y descansar unas horas, este objetivo lo logramos a las 23:30. En general todos bien excepto Lourdes que empezó a tener molestias en la cadera, pero llegó y se rehizo con el descanso.

El domingo a las 5h en pie para hacer el resto del recorrido unos 29 kilómetros. El descanso hizo su efecto y enseguida cogimos un buen ritmo de andar. A partir de Llagostera Lourdes volvió a tener problemas pero entre todos la ayudamos a continuar.



 Al final entramos a Sant Feliu de Guixols a las 11:30 de la mañana con poco más de 25 horas desde que salimos de Olot.



 Momentos muy emotivos y de sensaciones muy contrapuestas. Mucho dolor pero una alegría inmensa.
Muy orgullosos de haber consumado un reto deportivo y también solidario. 
Gracias a todo el mundo que nos ha apoyado y animado. A todos los que han contribuido con sus donativos. A los colaboradores que nos han ayudado con el material y provisiones. También al resto de equipos por haber formado parte de un acto de solidaridad como este.

Hasta el año que viene!!!

diumenge, 14 d’abril del 2013

Mitja Marató de la Garrotxa 2013

Avui he fet la meva 101 mitja marató, feia un any que no havia tornat a fer una mitja marató d'asfalt des de l'anterior edició d'aquesta mitja.  No la tenia prevista però acabar bé la Romànic Extrem m'ha donat l'empenta definitiva per fer-la.
La veritat es que m'ha agradat per diferents motius, com sempre m'he trobat amb molts amics i he gaudit de tots ells, també per que ha fet un dia esplèndid i radiant. Ja tenia moltes ganes de que arribés aquest temps i deixar darrera el fred.
Cap a 500 corredors han pres la sortida de la prova, molts d'ells amb l'objectiu d'acabar i emportar-se un pernil cap a casa. No és el meu cas.

Quilòmetre 19 St Esteve


He sortit amb la intenció d'anar a un ritme de 4:30 el quilòmetre, no ho he aconseguit,.he anat a 4:38 però estic molt content. Venia de fer una mitja de muntanya, he entrenat i encara arrossego un xic lo de la grip. He acabat bé amb un temps de 1h 37:46.
La setmana que ve participaré a la Intermón Oxfan Trailwalker 2013. El nostre club té dos equips inscrits i ja hem aconseguit més de 3400 euros en donatius per a projectes solidaris i estem molt orgullosos de haver contribuït en aquesta bona causa.

Trailwalker 2013


Medio Maratón de la Garrotxa 2013

Hoy he hecho mi 101 media maratón, hacía un año que no había vuelto a correr  un medio maratón de asfalto desde la anterior edición de esta media. No la tenía prevista pero al acabar bien la Romànic Extrem me ha dado el empujón definitivo para hacerla.

La verdad se que me ha gustado por diferentes motivos, como siempre me he encontrado con muchos amigos y he disfrutado de todos ellos, también por que ha hecho un día espléndido y radiante. Ya tenía muchas ganas de que llegara este tiempo y dejar atrás el frío.

500 corredores han tomado la salida de la prueba, muchos de ellos con el objetivo de acabar y llevarse un jamón hacia casa. No es mi caso.

Km 19 Sant Esteve

 He salido con la intención de ir a un ritmo de 4:30 el kilómetro, no lo he conseguido,.he ido a 4:38 pero estoy muy contento. Venía de hacer una media de montaña, he entrenado y todavía arrastro lo de la gripe. He acabado bien con un tiempo de 1h 37:46.

La semana que viene participaré a la Intermón Oxfan Trailwalker 2013. Nuestro club tiene dos equipos inscritos y ya hemos conseguido más de 3400 euros en donativos para proyectos solidarios y estamos muy orgullosos de haber contribuido en esta buena causa.

Trailwalker 2013


dimarts, 9 d’abril del 2013

Romànic Extrem

Romànic Extrem
Ahir vaig participar a la 1a edició de la Romànic Extrem de la Vall de Bianya. Vaig fer la mitja marató, també en feien una marató sencera. Va ser una gran jornada, envoltat de molts amics i amb un dia esplèndid amb sol i bones temperatures. El recorregut tenia a prop de 1000 metres de desnivell positiu i 21km per uns paratges espectaculars, amb unes vistes magnifiques de la vall i d'Olot. El fang va donar a la prova un caire més d'aventura degut a les constants pluges del darrers dies a la comarca. Molt d'ambient i molts corredors 500 entre les dues proves.
Després de passar la grip no les tenia totes amb mi però com sempre vaig ser capaç de refer-me a temps, per no perdre'm aquesta cita que tant bé els nostres amics de l'Ajuntament de Bianya i en especial en David Darné han organitzat amb tant d'èxit. S'ha de dir que s'ho han treballat de valent per que tot estigués a punt i ho han aconseguit amb nota.
La meva cursa ha estat sempre acompanyada de l'Albert, hem sortit junts i hem arribat junts i gràcies a ell he aconseguit finalitzar. El meu estat físic no era del 100% i la seva aportació ha estat fonamental per assolir l'objectiu. 
Només sortir ens enfilaven cap a Sant Miquel del Mon amb una dura pujada augmentada pel fang, amb cada pas reculaves mig, ha estat èpic. Aquest era el desnivell més fort de la prova. Després anant cap a Sant Valentí el paisatge de la ciutat d'Olot amb els seus volcans feia goig i t'obligava a aturar-te uns segons per gaudir de les magnífiques vistes.


Pujada
 La baixada llarga i amb força pendent va tornar a estar presidida pel fang. Aquí a cada pas recuperaves mig més, així que compensava el de l'anterior pujada.

Baixada

 Després de passar per Llocalou hi havia l'avituallament que en va anar de perles. Tornant a la cursa travessem la carretera per un pas subterrani de bestiar, molt maco, ple d'aigua pedres i molt fosc, sort que l'organització ho va tenir en compte i el va il.luminar amb focus.
A partir d'aquí el perfil ja no era tant exigent ni tant dur, es podia córrer bé. Un cop travessat el riu, agafàvem direcció Sant Martí de Capsec, després una mica més de pujada suau i una llarga baixada per tornar a creuar el riu, una zona plena de fang i un prat de bestiar ple de forats i ja està.
La nostra arribada va ser en 2h 41:34 molt millor del que creia a l'inici.
He quedat molt satisfet i content de la meva cursa i m'ha donat molta moral i força per intentar assolir altres reptes que tinc.
La propera setmana faré la Mitja Marató de la Garrotxa, un altre concepte de cursa. 21 km d'asfalt i a ritme constant.


-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Romànic Extrem


Romànic Extrem

Ayer participé a la 1a edición de la Romànic Extrem de la Vall de Bianya. Hice el medio maratón, también había un maratón entero. Fue una gran jornada, rodeado de muchos amigos y con un día espléndido con sol y buenas temperaturas. El recorrido tenía unos 1000 metros de desnivel positivo y 21km por unos parajes espectaculares, con unas vistas magnificas del valle y de Olot. El barro dio a la prueba un cariz más de aventura debido a las constantes lluvias del últimos días en la comarca. Mucho ambiente y muchos corredores 500 entre las dos pruebas.
Después de pasar la gripe no las tenía todas conmigo pero como siempre fui capaz de rehacerme a tiempo, para no perderme esta cita que nuestros amigos del Ayuntamiento de Bianya y en especial en David Darné han organizado con tanto éxito. Se tiene que decir que se lo han trabajado de lo lindo para que todo estuviera a punto y lo han conseguido con nota.
En mi carrera siempre fuí acompañado de Albert, hemos salido juntos y hemos llegado juntos y gracias a él he conseguido finalizar. Mi estado físico no era del 100% y su aportación ha sido fundamental para lograr el objetivo. 
Nada más salir nos enfilabamos hacia Sant Miquel del Mon con una dura subida aumentada por el barro, con cada paso reculabas medio, ha sido épico. Este era el desnivel más fuerte de la prueba. Después yendo hacia Sant Valentí el paisaje de la ciudad de Olot con sus volcanes te obligaba a pararte unos segundos para disfrutar de las magnificas vistas.

Subida
La bajada larga y con fuerza pendiente volvió a estar presidida por el barro. Aquí a cada paso recuperabas medio más, así que compensaba el de la anterior subida.

Bajada
Después de pasar por Llocalou había el avituallamiento que me fue de perlas. Volviendo a la carrera atravesamos la carretera por un paso subterráneo de ganado, muy chulo, lleno de agua piedras y muy oscuro, suerte que la organización lo tuvo en cuenta  y lo iluminó con focos.
A partir de aquí el perfil ya no era tanto exigente, se podía correr bien. Una vez atravesado el río, ibamos dirección Sant Martí de Capsec, después algo más de subida suave y una larga bajada para volver a cruzar el río, una zona llena de barro y un prado de ganado lleno de agujeros y ya está.
Nuestra llegada a meta fue en 2h 41:34 mucho mejor del que creía al inicio.
He quedado muy satisfecho y contento de mi carrera y me ha dado mucha moral y fuerza para intentar lograr otros retos que tengo.
La próxima semana haré el Medio Maratón de la Garrotxa, otro concepto de carrera. 21 km de asfalto y a ritmo constante.

dimarts, 26 de març del 2013

Canvi de plans

Després de la Marató de Barcelona m'he pres uns dies de descans en els que he arribat a la conclusió de que estic més bé del que jo mateix en penso. De totes maneres crec que no he de fer la Marató d'Empúries del proper dia 28 d'abril, com tenia previst.
Ara que encara no he pogut començar a entrenar una altre vegada veig que he de centrar-me més en ells i mirar de recuperar la força a les cames que en sembla he perdut amb tres maratons consecutives.
El proper dia 7 d'abril faré una mitja de muntanya  Romànic Extrem que es fa a la Vall de Bianya a tocar de casa i que té molt bona pinta i després farem la Intermón Oxfan Trailwalker 2013.
Ja tinc ganes de començar a entrenar i fer-ho amb ganes i força, aixecar l'ànim que darrerament he estat un pel fluix i gaudir com sempre ho he fet del meu esport favorit.


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Cambio de planes


Después del Maratón de Barcelona me he tomado unos días de descanso en los que he llegado a la conclusión de que estoy más bien de lo que yo mismo pienso. De todos modos creo que no tengo que hacer el Maratón de Empúries del próximo día 28 de abril, como tenía previsto.
Ahora que todavía no he podido empezar a entrenar otra vez, veo que tengo que centrarme más en ellos y mirar de recuperar la fuerza en las piernas que parece que he perdido con tres maratones consecutivos.
El próximo día 7 de abril haré una media de montaña la Romànic Extrem en la Vall de Bianya a tocar de casa y que tiene muy buena pinta y después haremos la Intermón Oxfan Trailwalker 2013.
Ya tengo ganas de empezar a entrenar y hacerlo con ganas y fuerza, levantar el ánimo, que últimamente está un poco bajo y disfrutar como siempre lo he hecho de mi deporte favorito.

dilluns, 18 de març del 2013

Marató de Barcelona 2013

Després de tanta incertesa i dubtes vaig tornar a sentir-me maratonià. No és que no estigués segur de que sóc capaç d'acabar una marató, ja en porto 20 d'acabades, però després de no poder acabar la Marató de les Vies Verdes i de molts problemes físics que he tingut (no lesions), vam sorgir dubtes de la meva capacitat.
El cap de setmana ha estat molt positiu; vaig passar tot el dissabte a la Fira del Corredor gaudint d'una mostra de les millors i més interessants marques de roba, complements i tot lo relacionat amb el mon del runner, trail i triatló. He pogut fer contactes i veure i compartir el temps amb molta gent coneguda. En va fer molta il.lusió poder xerrar una estona amb la Núria Picas, la millor especialista de muntanya del nostre país.


Núria Picas
També amb els meus companys de club a la Pasta Party i al vespre amb un sopar en un restaurant de la ciutat.
L'endemà després dels darrers preparatius a la sortida i a córrer...

Club Atletisme Olot Terra de Volcans


Sense por però amb respecte en vaig posar a córrer, es tractava només d'acabar i gaudir de l'ambient. Més de 18.000 corredors, el temps incert amb bona temperatura i pluja intermitent, i 42.195 metres per endavant. En pocs quilòmetres les meves cames en feien mal, però aleshores vaig pensar amb el que en va escriure al meu mur de Facebook l'Adrià "No pain, no glory". Amb dolor a les cames vaig seguir en busca de la gloria.
Alguns moments difícil no en vam fer caure en la temptació d'abandonar, fins i tot vaig haver de caminar uns segons, però el meu cap en va empènyer a tornar a córrer cap a la meta.
Després de superar la part més complicada de la zona del Fòrum i Diagonal Mar, vaig veure que seria capaç d'aconseguir arribar tot i que tenia molt clar que pot ser ho faria caminant.
Al pas pel 38,  l'Arc de Triomf,  la meva família m'esperava i en van donar l'empenta necessària per assolir el meu objectiu. Només quedaven 4 i ja no podia abandonar.

  
Km38 Arc de Triomf
A partir d'aquest punt vaig plorar diverses vegades, pot ser pel desgast físic i mental o pot ser per la meva tossuderia, el cas és que quan el públic animava molt fort a tots els corredors, no podia reprimir l'emoció del moment.
A meta vaig entrar en 3h 55:54 i aleshores vaig quedar buit per complet. Ho vaig donar tot per acabar i ho vaig fer. Tot i ser la segona pitjor marca de marató que tinc, de ben segur que és la victòria més treballada i de la que en sento més orgullós.



-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Maratón de Barcelona 2013


Después de tanta incertidumbre y dudas volví a sentirme un maratoniano. No es que no estuviera seguro de que soy capaz de acabar un maratón, ya llevo 20 acabadas, pero después de no poder acabar el Maratón de las Vías Verdes y de muchos problemas físicos que he tenido (no lesiones), surgieron dudas de mi capacidad.
El fin de semana ha sido muy positivo; pasé todo el sábado a la Feria de Corredor disfrutando de una muestra de las mejores y más interesantes marcas de ropa, complementos y todo lo relacionado con el mundo del runner, trail y triatlón. He podido hacer contactos y ver y compartir el tiempo con mucha gente conocida. Me hizo mucha ilusión poder charlar un rato con Núria Picas, la mejor especialista de montaña de nuestro país.

Núria Picas

También con mis compañeros de club a la Pasta Party y al atardecer cenando en un restaurante de la ciudad.
Al día siguiente después de los últimos preparativos a la salida y a correr...

Club Atletisme Olot Terra de Volcans

 Sin miedo pero con respeto me  puse a correr, se trataba sólo de acabar y disfrutar del ambiente. Más de 18.000 corredores, el tiempo incierto con buena temperatura y lluvia intermitente, y 42.195 metros por delante. En pocos kilómetros mis piernas me dolian, pero entonces pensé con lo que escribió a mi muro de Facebook Adrià "No pain, no glory". Con dolor en mis piernas seguí en busca de la gloria.
Algunos momentos difíciles no me  hicieron caer en la tentación de abandonar, incluso tuve que andar unos segundos, pero mi cabeza me empujó a volver a correr hacia la meta.
Después de superar la parte más complicada de la zona del Fórum y Diagonal Mar, vi que sería capaz de conseguir llegar a pesar de que tenía muy claro que podía ser caminando.
Al paso por el 38, el Arco de Triunfo, mi familia me esperaba y me dieron el empujón necesario para lograr mi objetivo. Sólo quedaban 4 y ya no podía abandonar.


  
Km38 Arc de Triomf

 A partir de este punto lloré varias veces, puede ser por el desgaste físico y mental o puede ser por mi terquedad, el caso es que cuando el público animaba muy fuerte a todos los corredores, no podía reprimir la emoción del momento.

A meta entré en 3h 55:54 y entonces quedé vacío por completo. Lo di todo para acabar y lo hice. A pesar de ser la segunda peor marca de maratón que tengo, puedo decir que es la victoria más trabajada y de la que siento más orgulloso.