Ahir vaig fer una de les curses de muntanya que sempre he volgut fer i que aquest anys he fet realitat, l'Olla de Núria. Un total de 21.5 km i 1.940 m de desnivell positiu, en el que es fan un total de tretze cims tots per sobre de 2.600 m d'altura i entre els que destaquen el Puigmal, Segre, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus o Font Negre sortint i arribant del Santuari de Núria a 1.960 m.
Puc dir que ha estat una de les curses més dures de la meva vida, m'he trobat molt malament i he patit com mai per poder acabar just per davant de la gent que tancava la cursa en 5h 04 minuts. El tancament de la cursa era a les 5 h.
Tot i això estic satisfet per haver acabat el que considero una de les curses més boniques que es poden fer. El recorregut és espectacular i d'una bellesa extraordinaria i l'ambient durant la cursa sorpren per la quantitat de gent que puja a veure passar els corredors i el muntatge de sortida i arribada.
No sé si l'any que ve tornaré a fer-la però si la faig espero poder preparar-me molt millor de lo que ho he fet aquest any. Queda per mi les sensacions que he viscut durant el recorregut i que no explico per no espantar a ningú, però he sentit arribar al meu límit físic.
Ara vull preparar durant unes setmanes la propera cursa el Marató de Helsinki en la que tindré un desnivell 0.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------
OLLA DE NÚRIA
Ayer hice una de las cursas de montaña que siempre he querido hacer y
que este año he hecho realidad, la Olla de Núria. Un total de 21.5 km y
1.940 m de desnivel positivo, en el que se hacen un total de trece
cumbres todas por encima de 2.600 m de altura y entre los que destacan
el Puigmal, Segre, Finestrelles, Eina, Noufonts, Noucreus o
Font Negre con salida y llegada al Santuario de Núria a 1.960 m.
Puedo
decir que ha sido una de las cursas más duras de mi vida, me he
encontrado muy mal y he sufrido como nunca para poder acabar justo por
delante de la gente que cerraba la carrera en 5h 04 minutos. El cierre estaba en las 5 h.
Aún así estoy satisfecho por haber acabado
el que considero una de las carreras de montaña más bonitas que se pueden hacer. El
recorrido es espectacular y de una belleza extraordinaria y el ambiente
durante la carrera sorprende por la cantidad de gente que sube a ver pasar
los corredores y el montaje de salida y llegada.
No sé si el año que viene volveré a hacerla pero si la hago espero poder
prepararme mucho mejor de lo que lo he hecho este año. Queda para mí
las sensaciones que he vivido durante el recorrido y que no explico para
no asustar a nadie, he sentido llegar a mi límite físico.
Ahora quiero preparar durante unas semanas el Maratón de Helsinki en la que tendré un desnivel 0.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada