dilluns, 25 de febrer del 2013

Marató de les Vies Verdes


Sortida de la Marató de les Vies Verdes

A vegades les coses no surten com un ho havia imaginat, o en aquest cas, com ho havia planificat. Es pot dir que aquest diumenge he agut de baixar el cap i rendir-me a l'evidència, que no és un altre,  que no me havia recuperat de la Marató de Marràqueix. Durant les darreres setmanes no m'he notat recuperat i sempre he anat arrossegant molèsties i males sensacions, encara que jo hagi volgut fer veure que no era així. No era la primera vegada que feia dues maratons en un mes.
La 1a Marató de les Vies Verdes no l'he pogut acabar, m'he quedat sense benzina al quilòmetre 32 i les cames han deixat de funcionar.  Se m'han reproduït tota mena de dolors musculars i a partir del 22 a penes podia aixecar els genolls per córrer. Al final cap al 35 he abandonat després de caminar uns 3 quilòmetres.
Aquesta marató que tan bé han organitzat els meus amics de Diversports, tenia com a  recorregut la Via Verda que uneix Girona i Sant Feliu de Guíxols. Tot per camí de terra i a estones asfaltat al pas per les poblacions.  En total uns 400 corredors en la marató i uns altres 400 en la mitja que començava a la població de Llagostera.
Però no tot a estat dolent, els meus companys l'Agustí Millan i la Quima Casas si que l'han acabada. L'Agustí en 3h 35 i la Quima, que era la seva 167 marató de la seva carrera esportiva, en 3h 54.
Jo en sento molt decepcionat i desanimat i ara vull reflexionar sobre algunes coses i mirar de corregir les meves errades. Pot ser m'he deixat portar per l'eufòria i no he escoltat prou el meu cos.
Dintre de tres setmanes hi ha la Marató de Barcelona i ara per ara no sé que faré...


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Maratón de las Vias Verdes



Salida de la Maratón de las Vias Verdes

A veces las cosas no salen como uno las había imaginado, o en este caso, como lo había planificado. Se puede decir que este domingo he tenido que bajar la cabeza y rendirme a la evidencia, que no es otra, que no me había recuperado del Maratón de Marrakech. Durante las últimas semanas no me he notado recuperado y siempre he ido arrastrando molestias y malas sensaciones, aunque haya querido hacer ver que no era así. No era la primera vez que hacía dos maratones en un mes.
La 1a Maratón de las Vías Verdes no la he podido acabar, me he quedado sin gasolina en el kilómetro 32 y las piernas han dejado de funcionarme. Se me han reproducido todo tipo de dolores musculares y a partir del 22 a penas podía levantar las rodillas para correr. Al final hacia el 35 he abandonado después de andar unos 3 kilómetros.
Este maratón que tan bien lo han organizado mis amigos de Diversports, tenía como recorrido la Vía Verde que une Girona y Sant Feliu de Guíxols. Todo por camino de tierra y a ratos asfaltado al paso por las poblaciones. En total unos 400 corredores en el maratón y otros 400 en la media que empezaba a la población de Llagostera.
Pero no todo ha sido malo, mis compañeros Agustí Millan y Quima Casas si que la han acabado. Agustí en 3h 35 y Quima, que era su 167 maratón de su carrera deportiva, en 3h 54.
Yo me siento muy decepcionado y desanimado y ahora quiero reflexionar sobre algunas cosas y mirar de corregir mis errores. Puede ser que me he dejado llevar por la euforia y no he escuchado lo suficiente a mi cuerpo.
Dentro de tres semanas hay el Maratón de Barcelona y hoy por hoy no sé que haré...