Com no podia ser d'una altre manera acabo l'any participant a una Sant Silvestre a les Planes d'Hostoles. Una cursa de quasi 10 quilòmetres per muntanya, molt recomanable, però també molt dura i exigent. Les meves cames s'han ressentit de l'esforç i he patit molt per acabar. Només diré una cosa, l'any passat vaig fer un temps de 56 minuts i aquest he fet 1h 07 minuts. Crec que no cal dir res més, no?
Però arribant al final d'aquest 2012 i mirant al darrera he de fer un balanç del meu any atlètic, jo diria que més que positiu:
A nivell de club hem passat de 75 a 116 socis, consolidant també el nostre projecte de l'Escola d'Atletisme amb un equip tècnic i més de 50 nens i nenes de a partir de 6 anys i fins els 18 anys. Només això en fa sentir orgullós i fa que aquest any hagi valgut la pena.
Vaig completar el meu objectiu de fer les 100 Mitges Maratons a la Mitja de la Garrotxa, a casa i recolzat pels meus familiars, companys de club i institucions com el CN Olot i l'Ajuntament.
Després d'un cert temps he tornat a córrer un 10 quilòmetres per sota de 40 minuts. Això va ser a la Cursa de la Vila Olímpica al mes de juliol.
La participació en la Intermón Oxfan Trailwalker i la Matagalls Montserrat van posar a prova la meva resistència. L'experiència restarà per sempre com a inoblidable. Dues proves de 100 i 85 quilòmetres respectivament, en les que vaig ser capaç de superar una dura prova tant física com mental.
La Marató de Barcelona va tornar a ser un moment en que vaig sentir l'emoció d'aquesta prova mítica i en la que vaig finalitzar amb un crono propi de les meves possibilitats reals.
L'intent de fer la Marató de Nova York va quedar en això, un intent... l'huracà Sandy i el Sr. Bloomberg es van encarregar de esborrar aquesta fita del meu any. Malgrat la NO Marató de Nova York, el viatge el vaig gaudir extraordinàriament i en va servir per fer unes sessions d'entrenaments per Central Park fantàstiques, a part de sentir-li el batec a una ciutat que no te l'acabes en quatre dies. Al 2013 pot ser torno...
Però sobre tot, el millor d'aquest any que s'acaba ha estat, poder sentir-me acompanyat de tots els meus amics i companys d'entrenament. Hem passat dies memorables i entrenaments espectaculars pels més diversos indrets de la Garrotxa i hem gaudit de sortides de grup i festes irrepetibles. GRÀCIES
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Finalizando el año
Como no podía ser de una otra manera acabo el año participando en una
Sant Silvestre en les Planes d'Hostoles. Una cursa de casi 10
kilómetros por montaña, muy recomendable, pero también muy dura y
exigente. Mis piernas se han resentido del esfuerzo y he sufrido mucho
para acabar. Sólo diré una cosa, el año pasado hice un tiempo de 56
minutos y este he hecho 1h 07 minutos. Creo que no hay que decir nada
más, no?
Pero llegando al final de este 2012 y mirando atrás,
tengo que hacer un balance de mi año atlético diría que más que
positivo:
A nivel de club hemos pasado de 75 a 116 socios,
consolidando también nuestro proyecto de la Escuela de Atletismo con un
equipo técnico y más de 50 niños y niñas de a partir de 6 años y hasta
los 18 años. Esto me hace sentir orgulloso y hace que este año haya
valido la pena.
Completé mi objetivo de hacer las 100 Medios Maratones a la Media de la Garrotxa, en casa y apoyado por mis
familiares, compañeros de club e instituciones como el CN Olot y el
Ayuntamiento.
Después de un cierto tiempo he vuelto a correr unos
10 kilómetros por debajo de 40 minutos. Esto fue en la Cursa de la Villa
Olímpica en el mes de julio.
La participación en la Intermón Oxfan Trailwalker y en la Matagalls Montserrat pusieron a prueba mi
resistencia. La experiencia restará por siempre como inolvidable.
Dos pruebas de 100 y 85 kilómetros respectivamente, en las que fui
capaz de superar una dura prueba tanto física como mental.
El
Maratón de Barcelona volvió a ser un momento en que sentí la emoción de
esta prueba mítica y en la que finalicé con un crono propio de mis
posibilidades reales.
El intento de hacer el Maratón de Nueva
York quedó en eso, un intento... el huracán Sandy y el Sr. Bloomberg
se encargaron de borrar este hito de mi año. A pesar del NO Maratón de
Nueva York, el viaje lo disfruté extraordinariamente y sirvió para
hacer unas sesiones de entrenamientos por Central Park fantásticas,
aparte de sentir el latido a una ciudad que no te lo acabas en cuatro
días. En el 2013 puede que vuelva...
Pero sobre todo, lo mejor de
este año que se acaba ha sido, poder sentirme acompañado por todos mis
amigos y compañeros de entrenamiento. Hemos pasado días memorables y
entrenamientos espectaculares por los más varios lugares de la Garrotxa y
hemos disfrutado de salidas de grupo y fiestas irrepetibles. GRACIAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada